divendres, 28 de juliol de 2017

Dibuixar amb la U de Vilaür, 6na tardes d'estiu

Aquesta tarda d’estiu, calorosa i brillant, hem anat de nou cap a l’Empordà. El nostre objectiu ha estat un petit poble tot just de 160 habitants, però que ja té 1000 anys d’història. És tracta de Vilaür, així, tal com sona, amb la u ben puntejada per tal que es noti que hi és. Hi hem vingut perquè el Toni hi té un bon amic, i també hem passat una bona estona xerrant amb ell.



Uns han arribat a l’hora, d’altres abans d’hora i fins i tot han dinar allà, i, com és habitual, n’hi ha uns quants que sempre arriben a misses dites. Però tots hem dibuixat de valent, i no ens ha espantat ni la calor, ni la cremor d’un sol que s’aplicava de valent. Fins hi tot ha vingut un nou artista, en Xavier, que és de Barcelona i ens ha acompanyat dibuixant com un descosit.

D’indrets n’hi havia per triar i remenar. Ja, des de la carretera estant, alguns han gaudit dibuixant cases i façanes; a la Plaça Major una bona colla ha dibuixat pedres i dibuixants; l’església de Sant Esteve, com era d’esperar, també ha estat objecte del nostre entusiasme artístic.



En qualsevol cas aquí en podeu veure el resultat i la cara de felicitat de tots els participants.




Al final del dia, cerveseta al magnífic Centre Cívic del poble, per remullar la gola i apaivagar la calor, escoltant un grup de música bàltica que tocava com els àngels. Sempre recordarem la U de Vilaür.



dijous, 27 de juliol de 2017

El Racó Dibuixat

Avui la Montse Fando amb una imatge típica de l' estiu, Tossa plena de estiuejants

El Racó dibuixat, fa vacances el mes d' agost.

dimarts, 25 de juliol de 2017

Útilma part-Treball de Recerca: DIBUIXAR ÉS CONÈIXER EL LLOC, per Alba Riera

3. Anàlisi i comentari de les respostes
Què vols aconseguir amb els teus dibuixos?
Els Urban Sketchers no tenen un objectiu competitiu a l’hora de dibuixar in situ. Per sobre d’això, tots busquen principalment disfrutar del moment viscut, fent allò que els agrada, dibuixar. Alguns ho veuen més enllà, com una teràpia o un moment de pau amb un mateix, encara que estiguin o no en grup. D’altres, a més a més de disfrutar, busquen també millorar tècnicament.
L’objectiu a l’hora de dibuixar és captar el moment, l’instant i el lloc, de vegades tal i com és, “sense mirar amb els filtres del que és bonic o lleig” com diu Xavi Julià, o bé, com diu en Lluís Bruguera, “una interpretació de caire artístic i poètica de la realitat que ens envolta”. Uns busquen veure i expressar la realitat sense filtres, tal qual és, o fer més bonic el món. Però sempre expressant el que un té a dins.
Molts dels Urbans Sketchers porten ja un quadern sempre que viatgen o en el seu dia a dia, ja que a més de captar el lloc i l’instant, també serveix per recordar, com diu David Pradas, és una manera diferent de veure la vida.

Tens preferència per dibuixar en algun entorn en concret o algun tipus de persona en concret?
Generalments els Urban Sketchers es limiten a dibuixar qualsevol cosa, el que veuen, des d’un punt de vista artístic, agafant perspectives i observar el racó que més els atrau. Zones que tinguin a l’abast, un lloc tranquil, ambients més urbans o quotidians, escenes amb contrast de llum i ombra...
Com diu en Pep Serola, “Bàsicament, em guio per temàtiques, i això em fa buscar un lloc o un altre”.
Molts d’ells no afegeixen persones en els seus dibuixos, i els que ho fan, normalment les dibuixen amb un toc força personal, sense necessitat de que siguin realistes. L’important no és el realisme, sinó expressar tant el que hi ha fora com el que un té dintre.
Cada Urban Sketcher té preferències diferents a l’hora de dibuixar i reflectir ambients, però són capaços d’adaptar-se a qualsevol situació.
Hi ha autors com Xavi Julià, que des del seu punt de vista prefereix mirar cap a munt que cap al carrer, reflectint com els edificis amb diferents alçades s’enlairen cap al cel, creant composicions irregulars sobre el buit.
Altres Urban Sketchers es centren més en les persones, com David Pradas. Dibuixa ja siguin retrats o figures a l’espai, gent amb personalitat, sense buscar la bellesa més evident, sinó anant més enllà.
També és veritat que un entorn pot canviar totalment pel punt de vista del dibuixant. Com diu Bernadet Montserè, “Em puc trobar, en un mateix entorn o espai un dia no trobar-hi res per dibuixar i un altre dia molt. Pot ser que un dia faci un detall, un forriac d’una porta o un altre dia tot l’espai”.

Quines tècniques de dibuix utilitzes?
La majoria utilitzen eines bàsiques, com el llapis, el bolígraf, el retolador, la pluma estilogràfica, alguns el carbonet, i, a l’hora de treballar amb colors, majoritàriament fan servir l’aquarel·la o llapis aquarelables. Altres, a més a més han utilitzat tècniques de color com l’oli o l’acrílic, però com diu en David Pradas a l’entrevista, són més per estudi i “no donen la llibertat d’un senzill llapis”.
En la tinta, destaca també la tinta xinesa, ja que segons molts sketchers, dóna molt joc.
A l’hora aquarel·la, alguns com Montserrat Mallorquí, afegeixen uns tocs després d’acabar el dibuix amb llapis o tinta.
Robert Plà, per exemple, treballa amb l’aquarel·la perfilada amb ploma o retolador, i també amb l’aiguada, partint del dibuix amb ploma estilogràfica Molts dels sketchers, a més de fer servir materials bàsics, treballen amb qualsevol tècnica que tinguin a l’abast, ja sigui simple i sofisticada, i experimenten amb aquestes, com Bernardo. Ens diu que també treballa amb tècniques com el puntillisme, pintar amb esponja natural, amb sal gruixuda... tot el que pugui provar.

Utilitzes sempre el mateix estil de dibuix?
Molts sketchers utilitzen el mateix estil a l’hora de dibuixar, el que els surt, doncs, com ens diu en Lluís Bruguera, “l’estil va al darrere. Acaba sorgint i identifica al creador. No cal anar-hi a la recerca. Arriba sense que m’ho proposi”.
Altres sketchers intenten sortir de la zona de “confort” i provar coses noves, a la recerca d’un estil propi o imitar a algun altre que els agradi. Però molts d’ells ens diuen que acaben fent el mateix estil, l’estil tal i com els surt i els defineix.
David Pradas, per exemple, ens diu que procura “adaptar l’estil al lloc”, “l’objecte i el que vull explicar”, però que tot i així els seus dibuixos són recognoscibles perquè s’assemblen, “són una extensió de la personalitat més inconscient”.
Xavi Julià considera que té un estil marcat. Ens diu: “d’una banda crec que comptar amb una tècnica amb la que et sentis a gust, dissenyada per a tu, és molt pràctic. Però d’altra banda, penso que de la mateixa forma que evolucionem com a persones, el nostre estil de dibuix també ha d’evolucionar. És el més natural”.

Dibuixes en grup o en solitari?
En les respostes de les entrevistes, veiem que tots els sketchers dibuixen tant en grup com en solitari. Uns més sovint en grup, ja sigui pel fet social, o per conèixer noves tècniques, i altres més sovint en solitari, per gaudir del moment i experimentar tot sol.
Molts dels sketchers, com Toni Xifre i Montserrat Fando, consideren que, dibuixar en grup, és més enriquidor, més agraït i comparteixes experiències.
José Pais ens diu que, al dibuixar en grup, aprens tècniques i recursos que pel teu compte et costaria més temps i esforç.

Et dibuixes a tu mateix en els teus dibuixos?

Majoritàriament, els Urban Sketchers no es dibuixen a si mateixos en els seus treballs. Alguns, pocs, ho fan, però ocasionalment i “d’esquitllada” com ens diu Montserrat Fando, o bé com autoretrat.
Bernardo considera que “Urban Sketchers” és “capturar el que veus en un moment donat”, com di estiguessis “darrere la càmera”, i no davant.
En canvi, en Lluís Bruguera ens respon: “sens dubte, la meva manera de ser hi és present”.
Potser no dibuixem la nostra silueta, ni el nostre rostre, però sí que fem acte de presència, amb el dibuix, amb el nostre estil personal i el nostre propi traç que ens defineix. Així és com ens “autoretratem”, com ens definim, amb la nostra i única pròpia creació.

Exposes en algun lloc o plataforma d’internet?
Veiem que la majoria dels sketchers sí que exposen els seus dibuixos, sobretot a internet, ja sigui al propi blog o a les xarxes socials com Facebook, Instagram i Flickr, també al blog dels Urban Sketchers Girona.
Com ens diu Lluís Bruguera, “compartir els dibuixos en les xarxes socials és una motivació afegida, doncs no dibuixo nomé per a mi”.

Dibuixes tot en directe i al moment o també utilitzes l’ajuda de la càmera per completar els teus dibuixos?
Com Urban Sketchers, veiem que tots comencen el dibuix en directe. A l’hora d’acabar-lo però, hi ha diferents punts de vista.
Alguns consideren que, tal com es comença el dibuix en un lloc, s’ha d’acabar allà mateix, en directe. Bernadet Fontserè ens diu que si el dibuix s’acaba a casa, “perd l’essència de l’instant”.
Altres, en canvi, consideren que un dibuix es pot acabar en un altre moment amb una foto o amb la imatge gravada al cap. Com Toni Xifre ens diu a l’entrevista: “sí que de vegades si no hi ha temps suficient per acabar el dibuix fas una foto i l’acabes a casa, o el deixes inacabat, o també el pots acabar amb la imatge que et queda gravada al cap”.
Xavi Julià opina que dibuixar en directe té una “qualitat dle traç incomparablement més expressiva”, però com ell mateix explica, “no penso que necessàriament l’obra hagi de començar i acabar-se en el mateix moment o que només hagi de dibuixar-se del natural. A vegades, pots donar més cabuda a la creativitat dividint l’execució en vàries fases o incorporant diferents tècniques, com ara l’ús de fotografies o els programes d’edició digital, com podria ser el Photoshop”.
Pep Serola, pensa que el procés és “fer l’esbós en directe, i després poder acabar l’obra a casa amb l’ajut de la càmera, etc.” Com ell ens diu, el lema de dibuixar en directe, és el “tancament a noves tecnologies”.
Així doncs, Urban Sketchers és un moviment obert, on tothom pot treballar amb la metodologia que vulgui. Com ens diu Bernadet Fontesè, “com que anem a passar-ho bé, mira..., que tothom faci com li sembli!!!”
4. Experiència personal
Primerament vaig contactar per internet amb Xavi Julià, un artista i Urban Sketcher de Barcelona, que em va respondre a les preguntes de l’entrevista.
Després, vaig conèixer el grup d’Urban Sketchers de Girona a internet, a través de David Pradas, un artista, també Urban Sketcher i membre d’aquest grup, amb el que vaig contactar per la meva entrevista i em va convidar a les trobades del grup. Així és com poc a poc vaig començar a introduir-me i endinsar-me en aquest món i a formar-hi part de debò.
M’hi vaig unir a varies trobades sempre que podia anar-hi. Parlant amb diferents persones, entre d’elles la “cap del grup”, vaig tenir l’oportunitat de compartir la meva entrevista amb tots els membres del grup i poc a poc vaig anar rebent les respostes de tots aquells que hi volien participar.
L’experiència viscuda amb el grup d’Urban Sketchers, m’ha servit a nivell tècnic per a conèixer recursos i tècniques de dibuix que mai havia utilitzat, i per millorar amb les que ja treballava. El fet social d’estar dibuixant amb diferents artistes t’enriqueix, ja que coneixes i comparteixes diferents opinions sobre el tema, i adquireixes una visió més amplia a través de l’experiència.
També, m’ha servit per entendre la filosofia dels Sketchers. No importa qui siguis ni d’on siguis. Els Urban Sketchers dibuixem per gust. Fem acte de presència, amb el dibuix, amb el nostre estil personal i el nostre propi traç que ens defineix. Així és com ens “autoretratem”, com ens definim, amb la nostra i única pròpia creació. Coneixem l’entorn d’un lloc i capturem un instant de la vida nosaltres mateixos a través de l’art.

5. Conclusions

En la integració a aquesta comunitat, cal destacar que qualssevol dibuixant pot unir-se als Urban Sketchers, és una comunitat amb companyerisme i sense barreres. Encara que sigui un moviment artístic amb uns principis de la comunitat i del seu manifest, cada artista és molt personal, té les seves preferències, el seu estil, la seva manera de dibuixar. Per tant, és un moviment molt obert, amb llibertat d’expressió. Cada artista d’aquest moviment agafa una visió diferent per reflectir.
A l’hora de dir què aporta aquesta comunitat a altres artistes i a la societat, cal destacar que, els Urban Sketchers es guien pel propòsit de conèixer el lloc des d’un altre punt de vista, dibuixant-lo. Experimenten amb tot tipus de tècniques i metodologies i dibuixen en qualsevol tipus d’entorn, allà on viuen i allà on viatgen. S’ajunten sense prejudicis, amb el propòsit de disfrutar, relacionar-se, conèixer-se entre sí, compartir opinions, consells, per tal d’aprendre noves tècniques, mètodes, materials, estils. I, més enllà d’aprendre professionalment, aporten valors d’unió i recolzament, deixant enrere qualsevol tipus de diferència.
El valor afegit als Urbans Sketchers, és que no importa qui siguis ni d’on vinguis. Els Urban Sketchers dibuixen per gust. Fan acte de presència, amb el dibuix, amb el seu estil personal i el seu propi traç que els defineix. L’important no és el realisme ni el fet de captar el lloc en el moment, sinó el punt de vista des del qual tu ho fas. Expressar tant el que veus fora com el que sents a dins. Així és com “s’autoretraten”, com es defineixen, amb la seva única i pròpia creació. Coneixen l’entorn d’un lloc i capturen un instant de la vida ells mateixos, a través de l’art.

7. Annexos
En el “Urban Sketching”
Espero que no os importi que comparteixi amb vosaltres alguns pensaments aleatoris sobre el que entenc de l’esperit de “Urban Sketching”, especialment per a les noves persones que s’uneixen al grup cada dia!
La manera en la que veig i intento transmetre en el llibre The Art of Urban Sketchers, ser un Urban Sketcher no es tracta únicament de dibuixar ciutats, grans o petites, urbanes o rurals, amb un bolígraf o amb els teus dits en una tauleta digital.
Es tracta de dibuixar llocs que es poden posar en un mapa, i tot el que succeeix en aquests llocs.  Es tracta de mostrar el món amb dibuixos, portant a la gent a llocs que mai poden haver anat a través d’obres d’art que només tu pots crear.
Tu estaves allà, jo et vaig veure, vaig veure el que vas dibuixar, ens vas dir què va succeir amb el teu art dibuixat per la teva mà, esbossant en el moment, però potser tu el vas toquejar més tard perquè se’t va acabar el temps o no vas poder resistir la necessitat d’arreglar alguna cosa.
El que importa es que tu dibuixes el que veus com els nostres acompanyants sketchers a Indonesia, com diuen. Aquells bonics gerros amb flors o les cistelles amb fruita a la taula de la teva cuina són uns bons objectes per a ser dibuixats, però ells realment aporten alguna cosa sobre algun lloc per situar en el mapa?
Hi ha incontables coses bellíssimes per ser dibuixades des d’una observació molesta que s’ajusti a l’esperit de l’Urban Sketcher: una que estigui fora del context del retrat del meu amic, o el seu gat, o el seu nadó, o les seves sabates.
Però no hi ha un altre punt al fer llistes per definir què és o què deixa de ser l’Urban Sketching.
Ja saps què és, probablement has estat un Urban Sketcher des de fa temps!
Gabi Campanario. March, 13, 2013

L'Alba compartin una tarda de l' any passat amb els urbansketchers de Girona

dissabte, 22 de juliol de 2017

5na kedada informal de tardes d'estiu

Aquest dijous ens vàrem trobar els jardins de la devesa de Girona.

Es van estrenar com sketchers la Mireia, la Maria i l'amiga de la Rosetta, una joveneta txeca, la Tereza Koudelova


 dibuixem i sessió de fotos, a càrrec del fotògraf oficial i gran skecher josep