dissabte, 12 d’agost de 2017

Trobada d’estiu a la Vall de Riells del Montseny

La trobada d’aquest dijous ha estat especial per diversos motius: el primer és la retrobada d’en Pep Serola després de l‘ensurt que va patir fa un parell de mesos i que no li ha permès acompanyar-nos a dibuixar fins el dia d’avui. Un altre és l’emblemàtic lloc triat per aquest reencontre: la dita abadia de Riells del Montseny, que en realitat mai ha estat abadia, i que deu el seu nom al pare Escarré, abat de Montserrat, que deia d’en Mn Pere Ribot, rector d’aquesta parròquia durant bona part de l’obscura quarantena franquista, que ell era "abat dels abats". Així, essent oficialment ermita i parròquia, va estar investida d’abadia de manera extraoficial, i així se li rendeix homenatge fins avui, on un cartell a la porta de l’església anuncia el flamant títol de "Abadia de Sant Martí de Riells".
 

Doncs en aquesta petita i encisadora abadia ens hem trobat per dibuixar un somriure a la cara d’en Pep. Ens hi hem arribat una bona colla, i fins i tot de Barcelona han vingut a dibuixar: la Teresa Moyà, l’Àngela Buil i la Mercè Derbrà s’han perdut (mai més ben dit) per aquestes contrades, atretes per la proposta i la bona companyia.


La Montse Fando també s’ha perdut abans d’arribar, però ha fet una bona troballa que deixem per un altre dia: l’ermita de Sant Llop, dins al mateix municipi, que també mereixerà la nostra atenció, però això serà en una altre ocasió. Abans de tot però, la foto inicial, on hi faltaven quatre agosarats que han arribat abans, i després de remullar-se el cul a les piscines de Les Agudes i dinar a l’hostal: el Bernardo, la Montse Gispert, en Pais i la lloretenca Rosa Haba

El lloc es mereix la visita i la dibuixada, ja que la pau s’hi respira des de que s’hi arriba fins que marxes. Xiprers i pedres queden retratats des de tots els angles. I fins i tot, algú s’arriba fins l’hostal Bell-lloc, al darrera de l’abadia, per dibuixar façana i jardins. Ha estat una tarda encantadora, sense la xafogor dels dies passats, fins i tot passant un pel de fresca, que ens ha obligat a cercar rebeques i flassades en els racons oblidats dels cotxes. Aquí podeu veure les obres i la foto final, ja tots ben abrigadets, fora d’algun valent o valenta.


En acabar, cerveseta o refresc a l’hostal Bell-lloc, sota les ombres de la seva terrassa i envoltats de fúcsies i hortènsies, amb l’alegria de la retrobada i la satisfacció de gaudir en bona companyia després de fer d’allò que més ens agrada: dibuixar com descosits. Va per tu, Pep, i que t’acabis de posar ben fort!


report Ângels Prat
fotografia: Quel, Agusti,Bernardo



4 comentaris:

  1. Àngels i Toni, gràcies per aquest excel·lent reportatge. A tots , com sempre perl' amistosa companyia. I a tu PEP una forta abraçada i sobretot, CUIDA't. Fins a la propera.

    ResponElimina
  2. Un lloc magnífic, una tarda refrescant amb la bona companyia dels colors i la gent enamorada del dibuix .Tornarem al Montseny !!! Gràcies terra, per compartir la teva magestuossa natura . M.M.

    ResponElimina
  3. Una magnifica trobada. Alegre i divertida sobretot en veure a en Pep recuperat. Es reflecteix en els dibuixos. Un indret meravellos i esperant la propera per aquests indrets a la ermita de Sant Llop, ara que ja em conec el cami.Es.que els pixapins no sabem.anar en lloc. Gracies per tot. Per la organitzacio , el bon ambient i la companyia. Sobretot gracies a Deu per la recuperacio d en Pep. Montse Fando

    ResponElimina
  4. Una magnifica trobada. Alegre i divertida sobretot en veure a en Pep recuperat. Es reflecteix en els dibuixos. Un indret meravellos i esperant la propera per aquests indrets a la ermita de Sant Llop, ara que ja em conec el cami.Es.que els pixapins no sabem.anar en lloc. Gracies per tot. Per la organitzacio , el bon ambient i la companyia. Sobretot gracies a Deu per la recuperacio d en Pep. Montse Fando

    ResponElimina